L’emoció del reconeixement; un deure col·lectiu

La pianista i compositora Leonora Milà, una de les 31 persones distingides amb la Creu de Sant Jordi en un acte especialment reivindicatiu

Per: Maria Aluja

“Dins la pell de l’ona salada serem cinc-centes, serem mil. Perdrem el compte a la tombada. Juntes farem nostra la nit.”  Amb els versos de Cançó de fer camí, de Maria Mercè Marçal, amb música i veu de Borja Penalba i Mireia Vives, s’iniciava el dilluns 23 de juliol l’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi al Palau de la Música Catalana. Un acte solemne, emotiu i també reivindicatiu on, en el cas de la pianista i compositora Leonora Milà, a més, hi van confluir diversos atzars.

El Palau de la Música ha estat testimoni d’alguns dels moments més destacats de la trajectòria professional de la pianista vilanovina. Leonora Milà inicià la seva carrera artística el 1948, fa 70 anys, i dos dels seus recitals més destacats en aquella primera etapa van ser al Palau de la Música, quan només tenia 7 i 8 anys, on ja va interpretar obra pròpia. El Palau va ser testimoni el 15 d’octubre del 2015 del concert homenatge en què Milà es va acomiadar de la seva carrera com a intèrpret, sense saber que tornaria a pujar a un escenari i que seria justament al del Palau de la Música, per rebre la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat de Catalunya.

La Creu de Sant Jordi, a més, va ser lliurada a Milà en un acte que s’iniciava posant de manifest la paritat entre les persones distingides aquest 2018. Un fet que quan se celebra significa, malauradament, “que no sempre és habitual”, tal com va argumentar durant el seu parlament la consellera de Cultura, Laura Borràs. Si ja és quasi excepcional una trajectòria vital dedicada a la composició i interpretació musical, és fàcil intuir que ser una dona no ha fet que el camí artístic de Milà hagi estat justament planer.  Tot i així, va ser la primera artista espanyola en actuar a la República Popular de la Xina (1979), en gravar un disc amb la China National Symphony Orchestra (1988) i en ser la primera compositora que va estrenr un ballet (Tirant lo Blanc) a Sant Petersburg.

Un altre aspecte unia moltes de les 31 persones i 24 entitats distingides amb les Creus de Sant Jordi aquest 2018: el treball, l’esforç i la perseverança, lluny dels focus dels mitjans de comunicacions de masses, de l’actualitat. Un fet que encara dona més rellevància a distincions com les Creus de Sant Jordi, amb les quals aquest 2018 s’aplaudeix, per exemple, la impressionant trajectòria com a dibuixant i animadora de Pepita Pardell, de 90 anys, que es remunta a la seva participació en la primera pel·lícula de dibuixos animats en color d’Europa; a Eduard Adtmetlla, de 94 anys, que ha dedicat bona part de la vida a l’exploració submarina, amb valuoses aportacions, com la d’un prototip d’escafandre autònom; a la traductora Dolors Udina, que ens ha permès llegir J. M. Coetze o Alice Munro en català, o al dibuixant Josep Antoni Fernandez (Fer), amb qui hem assaborit la força de l’humor.

A totes les persones i entitats guardonades les uneix la vocació de “no deixar de somiar, ni deixar de perseguir utopies”, en paraules de la religiosa i activista social Lucía Caram, que va parlar en nom de totes les persones distingides amb la Creu de Sant Jordi 2018.  Probablement l’emoció i satisfacció en rebre una distinció com aquesta és dels pocs honors que els podem atorgar de manera col·lectiva, per agrair-los el treball per al bé comú i, probablement,  reconèixer la vida i trajectòria de les persones que excel·leixen és “un deure cívic de qualsevol poble”, tal com va afirmar durant l’acte el president de la Generalitat, Quim Torra.

Leonora Milà, deixeble de Maria Canals, amb una trentena de discos publicats i més de cent obres escrites editades i distribuïdes, amb la trajectòria de llargues gires per Europa, els Estats Units i Àsia, agraïa davant les càmeres el reconeixement que suposa un guardó com la Creu de Sant Jordi. Unes distincions que aquest 2018 han estat marcades pel 155; de fet va ser el conseller de Cultura a l’exili, Lluis Puig, qui va informar de la decisió d’atorgar-li la Creu de Sant Jordi a Leonora Milà.

La reivindicació i l’emoció van ser presents durant tot l’acte al Palau de la Música, canalitzades per una gran ovació dempeus quan recollien la Creu de Sant Jordi Proactiva Open Arms, per la tasca de salvament de persones refugiades a la mar Egea i al conjunt de la Mediterrània, i l’Associació Catalana pels Drets Civils, creada per les famílies dels presos i exiliats polítics com a plataforma d’actuació conjunta. Reconèixer la trajectòria de les persones que excel·leixen en una societat és un deure cívic, sobretot perquè en fer-ho reconeixem tots aquells valors que representen, entre ells, la justícia i la llibertat.

Comments are closed.